La marieta
Com cada matí abans d’esmorzar
m’agradava sortir a la terrassa i veure clarejar el dia i ben d’hora ben d’hora
les orenetes ja anaven i venien portant aliment als seus petits mentre omplien
de xiscles el cel. Badoquejar m’asserenava l’esperit. Recordo que aquell dia
havia anat fixant la mirada en una petita marieta que s’havia aturat en una
fulla de la mongetera.
Vaig tenir una gran alegria doncs feia uns dies que
estava amoïnat perquè la mongetera
començava a tenir pugó. Sabia que aquell menut animaló el podia eliminar i
d’aquí a uns dies podria recollir les mongetes, com així va ser.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada