NOU RECULL DE TANKES
El sol brillava,
com d’un fil invisible
penjat semblava,
en aquell cel altíssim
ple de translucidesa.
A l’esplanada
una verdor intensa
molsuda i viva,
tons canviant anava
de la banda solana.
D’allí arribava
l’ansiosa flairança
d’aquelles lloses
ben calentes i untades
amb all i cansalada.
Ja començava
a dar senyals de vida
la primavera,
la verdor s’estenia
per camps i les margenades.
Pels prats esclaten
les roselles vermelles
que guspiregen
omplint aquell paratge
amb una llum rogenca.
Reien, jugaven
cantaven i bevien
es rebolcaven
com havien fet sempre
als aplecs de l’ermita.
Allà alguns joves
s’asseien en rotllanes
prop de les vores
oblidant la cruesa
d’històries viscudes.
Era la Marta,
del mas la cabalera,
molt agradable,
alegre i atractiva
i amb un esperit jove.
S’arraïmava
la gent ben abrigada
prop l’escenari
asseguda en cadires
dutes de casa seva.
Queia la tarda
i a la primera fila
un grup de joves
reien i feien broma
esperant l’espectacle.
El gest romàntic
una esquerpa adustesa
el pigmentava
amb uns tons plens d’arestes
d’aspror i d’amarguesa.
Al port dansaven
molt impacients les barques
amb llumeneres
que amb goig il·luminaven
el teu retorn a casa.
