POEMA
En mig d’aquella verdor
destacaven les tanques
roges-granes dels rosers
i el blanquinós xaldigueig
de belles margarides
i uns estols ben bigarrats
de flors de tota mena
que jo no coneixia.
HAIKUS
De la sequieta
em ve el remor de l’aigua
que tranquil·liza.
Una mirada
serena i molt tranquil·la
i amb calidesa.
En Cisco estava
prim, ullerat i pàl·lid,
veu afeblida.
Era ple d'arbres
d’ombres verdes i fresques
un lloc ben plàcid.
S’hi dibuixaven
les tanques de savines
arrenglerades.
TANKES
També es sentia
com trencava el silenci
el cant exòtic
d’una au americana
entremig del fullatge.
Me la mirava,
m’adonava com ella
tota em parlava,
els ulls, les mans, els llavis,
rialla sorneguera.
L’aigua molt neta
verdors transparentava
d’aquelles molses
ben esfilagarsades,
màgiques i amb misteri.
Badoquejava
admiran el paissatge,
m’asserenava
i a oblidar m’ajudava
les antigues ferides.
Ell xarrupava
un gotet de mistela
mentre fumava
amb una vella pipa
que omplia amb picadura.
Allí hi vaig descobrir les “Pagines viscudes” d’en Folch i
Torres, obres de teatre, principalment, d’en “Pitarra” i altres. Però el que
vaig trobar més interessant va ser un llibre de poemes i dibuixos d’en Apel·les
Mestres. Em captivar aquella poesia intimista i natural que parlava de: flors,
animals, d’amor, pàtria, llengua ...
De la sequieta
També es sentia
L’aigua molt neta
La seva vida,
Per tot arreu els veien heures,
rogetes i arítjols que arrapant-se als arbres i plantes veïnes anaven
regatejant-se per veure qui arribava més amunt. En aquesta època de l’any
m’agrada passar una estona mirant els roures amb les seves fulles noves d’un
verd lluminós amb contrast amb el verd vell i fosc de les alzines.
