DEU TANKES

Aquell fresc aire,

humit de matinada,

pulmons m’omplia,

m’esquitxava la cara

de petites gotetes.

A tota vela

el vaixell s’allunyava

deixant darrera

un reguerot d’escuma

en aquell mar en calma.

Però si ella veia

que els seus ulls esguardava

de cop i volta

es perdien fugaços

com cua d’una estrella.

Com una estrella

els ulls li espurnejaven

en la nit fosca

i omplien el paratge

de platejats intensos.

 El seu cos jove

ben flexible es vinclava

com unes branques

verdes d’un bedoll tendre

movent-se al so de l’aire.

Grans teranyines

que d’una banda a l’altra,

grises formaven,

com un tapís selvàtic

del tot fantasmagòric.

Ell evocava

aquell immens reialme

ple de misteri

amb sirenes i monstres

i uns éssers fabulosos.

Ja eren encesos

els llumeners i atxes

i feia un vespre

silenciós i càlid

en aquell humit barri.

Molt m’agradava

treure el cap a l’eixida

rera la casa,

veure aixecar-se el dia

i jugar la quitxalla.

Jo ja notava

a la seva mirada

com un missatge

resignat i amb angoixa

i amarat de tristesa.

TARDOR

Havíem deixat enrere aquells dies càlids i sovint xafogosos de l’estiu i arribaven aquelles pluges que anuncien l’inici de la tardor. Ara el temps alentia el seu ritme. S’apropaven els protagonistes d’aquell temps, preludi del que vindria després, l’hivern, els colors que omplen de màgia boscos i carenes amb els seus grocs, ocres, marrons, vermells ... d’infinites tonalitats que es barregen amb el verd de pins i alzines. Altres arbres es van despullant lentament.

   Els camins es teixeixen de catifes de fulles seques que es fan sentir amb el nostre caminar. Apareixen els fruits propis del temps: mores, gerds, saücs, nadius, nous, avellanes ...i en especial els bolets que surten dissimuladament en molts recons dels nostres boscos.

També amb els primers freds sorgeixen les gebrades.

EL LIQUEN

Hi ha coses de la natura que em tenen el cor robat; i no són aquells cims nevats, ni la verdor intensa de les valls, ni els rius que platejats serpentegen entre les roques. El que m’enamora és més modest i que amb la seva timidesa s’amaga de vegades en llocs recòndits i llunyans. És aquell petit liquen que arraulit sojorna en roques o branques. Ningú el conrea, no perfuma l’ambient, no s’enlaira cap al cel, sinó que s’arrapa a les roques i troncs per resistir el fred més intens o les calors més abrusadores. M’agrada contemplar aquests éssers vius formats per l’associació d’un fong i una alga que viuen es simbiosi. 

Em pregunto sovint d’on vingué el primer fong i com es trobà amb la seva companya, l’alga. Com pot viure tan de temps sota la neu i el gel o dies i més dies suportant la cremor del sol. El coratge que té, crec que, és el que li dóna aquestes tonalitats de colors que van dels grocs i els verds fins els ataronjats i rogencs.

La nena d’ulls maragda

Una brisa suau omple l’ambient i el sol matiner comença a daurar-ho tot, El jardí està farcit de flors de tots els colors; més enllà arranat al mur que tanca el jardí hi ha un petit hort que conrea amb suor i molta il·lusió un home gran. Una nena morena d’ulls maragda corre i salta entre les tomaqueres i pel seu cap volten nombroses lletres que, ella, tot jugant, vol convertir en paraules i després en frases per fer-ne un bell relat. Un relat on s’expliqui com s’ho fa el seu avi per fer brotar de la terra unes collites tan especials.

EL CARRER DELS PETONS

Hola, Eulàlia acabo de llegir un llibre que m’ha agradat molt i penso que a tu que sempre t’has interessat per la novel·la històrica també t’agradarà. El llibre situa els protagonistes en una època que coneixia poc del s. XIX amb les terribles lluites entre carlins i liberals. Apareixen un personatges que o no coneixia o coneixia molt poc. L’autor situa l’argument en indrets de Barcelona i de Catalunya que m’ha permès redescobrir. La lectura és força àgil i malgrat el relat en alguns apartats explica fets horribles és ple de prosa poètica. Ja saps com m’agrada a mi manllevar frases i paraules del que llegeixo i hi he pogut gaudir fent uns quants haikus i tankes.

DESENGANY

Havia arribat a casa tan cegat per la frustració que s’enfonsà en el sofà ple de ràbia i sense ganes de fer res. Aquella tarda havia rebut el revés més gran de la seva vida. Ella, la seva estimada, li havia dit que el deixava, que volia tornar amb un amic de la seva infància. Després d’una setmana sense sortir de casa va adonar-se’n que li calia afrontar la situació i treure-se-la del cap. Agafà la motxilla i preparà l’equipatge per passar uns dies fora. Faria una travessa pel Pirineu. Sabia que el contacte amb la natura que tan estimava li donaria les forces que li mancaven per fer un canvi a la seva vida i cercar nous horitzons.

RECULL D'HAIKUS




Aigua salada,

minúscules gotetes,

gust d’esperança.

Amb un dolç somni

en aquell bell paratge

dorm la natura.

L’estel esclata,

celístia vestida

amb llum de plata.

Per les escletxes

el sol a raig s’escola

a la finestra.

Ni el vent sospira,
i l’au nocturna calla,

ni l’aigua canta.

Per l’herba passa

un bri de raig d’estrella,

llum encantada.

Quan s’il·lumina

aquella nua branca,

les flors hi esclaten.

Tot em parlava

d’ella, i de les estones

que junts vam viure.

Ja no deixava

el rascle de la guerra

tija ni espiga.

A la deriva

la nau del forn anava

fent giragonses.

De nit la lluna

ben vestida de plata

clara brillava.

NOU RECULL DE TANKES

El sol brillava,

com d’un fil invisible

penjat semblava,

en aquell cel altíssim

ple de translucidesa.

A l’esplanada

una verdor intensa

molsuda i viva,

tons canviant anava

de la banda solana.

D’allí arribava

l’ansiosa flairança

d’aquelles lloses

ben calentes i untades

amb all i cansalada.

 

Ja començava

a dar senyals de vida

la primavera,

la verdor s’estenia

per camps i les margenades.

Pels prats esclaten

les roselles vermelles

que guspiregen

omplint aquell paratge

amb una llum rogenca.

Reien, jugaven

cantaven i bevien

es rebolcaven

com havien fet sempre

als aplecs de l’ermita.

 

Allà alguns joves

s’asseien en rotllanes

prop de les vores

oblidant la cruesa

d’històries viscudes.

 

Era la Marta,

del mas la cabalera,

molt agradable,

alegre i atractiva

i amb un esperit jove.

S’arraïmava

la gent ben abrigada

prop l’escenari

asseguda en cadires

dutes de casa seva.

 

Queia la tarda

i a la primera fila

un grup de joves

reien i feien broma

esperant l’espectacle.

 

El gest romàntic

una esquerpa adustesa

el pigmentava

amb uns tons plens d’arestes

d’aspror i d’amarguesa.

 

Al port dansaven

molt impacients les barques

amb llumeneres

que amb goig il·luminaven

el teu retorn a casa.

CARTA

"""Estimada, Anneta, com estàs? Espero que bé. Fa pocs dies vaig trobar-me amb la teva neboda i em va dir que estaves tan activa com sempre, tot i el grapat d’anys que tens. Sovint recordo els anys tan difícils que vàrem viure  junts per mirar de salvar l’economia de la nostra estimada escola i evitar que hagués de tancar portes. Recordes els equilibris que havíem de fer per poder pagar les nòmines, sobre tot els mesos d’estiu que no teníem ingressos. Quan tu et vas jubilar, ara ja fa més de trenta anys, la situació de l’escola era força precària. Doncs vull que sàpigues que la situació ha canviat radicalment. Enguany hem pogut celebrar el 75è. Aniversari de l’Escola i ara gaudim d’una situació econòmica favorable i tranquil·la.  Amb la confiança que et farà molt feliç saber que la nostra escola segueix endavant rep una forta abraçada."""

                 

                                  TANKA

                                                                                                   (Esther Guillen Castells)

Un text voldria

Si trobés les paraules

Fàcil seria

He fet aquesta tanka

De text cap me’n sortia!!

                                                                          Esther  30-01-2017 

Record d’infant

De petit m’agradava anar a casa l’àvia i remenar-li una vella prestatgeria plena de llibres i revistes antigues. M’encuriosia que estaven escrits en un català que de vegades em costava de llegir. 



Allí hi vaig descobrir les “Pagines viscudes” d’en Folch i Torres, obres de teatre, principalment, d’en “Pitarra” i altres. Però el que vaig trobar més interessant va ser un llibre de poemes i dibuixos d’en Apel·les Mestres. Em captivar aquella poesia intimista i natural que parlava de: flors, animals, d’amor, pàtria, llengua ... 

Després vaig anar coneixent més aquest personatge tan polifacètic que m’ha acompanyat tota la vida amb la seva poesia, la música, el dibuix, el teatre i sobre tot les seves hortènsies.

Una parella

Eren una parella que s’havia conegut estudiant a la facultat. Després d’uns anys de festeig decidiren anar-se´n a viure junts. Llogaren un pis i el vestiren i decoraren. Passat un cert temps, aprofitant una celebració familiar, ells ens ensenyà contentíssima que ell li havia regalat l’anell de prometatge, i ens van sorprendre anunciant-nos que en el termini d’uns deu mesos es casarien.

 

Només havien passat dos mesos d’aquesta notícia que tinguérem una segona sorpresa, doncs ella havia trencat el compromís. Feia temps mantenia relacions amb un company de la feina, casat i amb dos fills.

 

.

POEMA

En mig d’aquella verdor

destacaven les tanques

roges-granes dels rosers

i el blanquinós xaldigueig

de belles margarides

i uns estols ben bigarrats

de flors de tota mena

que jo no coneixia.

HAIKUS

De la sequieta

em ve el remor de l’aigua

que tranquil·liza.

Una mirada

serena i molt tranquil·la

i amb calidesa.

En Cisco estava

prim, ullerat i pàl·lid,

veu afeblida.

 Era ple d'arbres

d’ombres verdes i fresques

un lloc ben plàcid.

S’hi dibuixaven

les tanques de savines

arrenglerades.

TANKES

També es sentia

com trencava el silenci

el cant exòtic

d’una au americana

entremig del fullatge.

Me la mirava,

m’adonava com ella

tota em parlava,

els ulls, les mans, els llavis,

rialla sorneguera.

 L’aigua molt neta

verdors transparentava

d’aquelles molses

ben esfilagarsades,

màgiques i amb misteri.

 
Badoquejava

admiran el paissatge,

m’asserenava

i a oblidar m’ajudava

les antigues ferides.

Ell xarrupava

un gotet de mistela

mentre fumava

amb una vella pipa

que omplia amb picadura.