DUES TANKES SI DOS HAIKUS
Em ve la imatge
del terrible recinte
sempre formada
per aquelles empremtes
tan sonores i tristes.
Alguns capvespres
llunyans tocs de campanes
em trasbalsaven.
De matinada,
crits de la Ciutadella
ben plens d'angoixa.
Les balconades
plenes de roba estesa,
batecs de vida
que em feien sentir lliure
i l’anunci de festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada