Entre
mos i mos, en un pati de la colònia tèxtil fent una pausa en la feina, en Joan
m’explicava que l’amo li havia ofert el càrrec de responsable de la sala de
telers, però encara no li havia donat resposta. Després de dubtar una estona em
va explicar quin era el fibló que l’agullonava.
A ell li agradava, ho havia fet
des de petit, treballar entre els bastidors, amb l’ordit, la trama, el
tissatge, la calada, la llançadora ... Però ell pensava que si acceptava el
càrrec quedaria més lligat a la feina i al teixit de la colònia
i ell el que volia era marxar a veure món i no quedar reclòs a aquella petita
comunitat. Volia conèixer altre gent, aprendre un altre ofici que l’omplís més
i el fes créixer i sentir-se més lliure.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada