DESENGANY

Havia arribat a casa tan cegat per la frustració que s’enfonsà en el sofà ple de ràbia i sense ganes de fer res. Aquella tarda havia rebut el revés més gran de la seva vida. Ella, la seva estimada, li havia dit que el deixava, que volia tornar amb un amic de la seva infància. Després d’una setmana sense sortir de casa va adonar-se’n que li calia afrontar la situació i treure-se-la del cap. Agafà la motxilla i preparà l’equipatge per passar uns dies fora. Faria una travessa pel Pirineu. Sabia que el contacte amb la natura que tan estimava li donaria les forces que li mancaven per fer un canvi a la seva vida i cercar nous horitzons.

RECULL D'HAIKUS




Aigua salada,

minúscules gotetes,

gust d’esperança.

Amb un dolç somni

en aquell bell paratge

dorm la natura.

L’estel esclata,

celístia vestida

amb llum de plata.

Per les escletxes

el sol a raig s’escola

a la finestra.

Ni el vent sospira,
i l’au nocturna calla,

ni l’aigua canta.

Per l’herba passa

un bri de raig d’estrella,

llum encantada.

Quan s’il·lumina

aquella nua branca,

les flors hi esclaten.

Tot em parlava

d’ella, i de les estones

que junts vam viure.

Ja no deixava

el rascle de la guerra

tija ni espiga.

A la deriva

la nau del forn anava

fent giragonses.

De nit la lluna

ben vestida de plata

clara brillava.