TARDOR

Havíem deixat enrere aquells dies càlids i sovint xafogosos de l’estiu i arribaven aquelles pluges que anuncien l’inici de la tardor. Ara el temps alentia el seu ritme. S’apropaven els protagonistes d’aquell temps, preludi del que vindria després, l’hivern, els colors que omplen de màgia boscos i carenes amb els seus grocs, ocres, marrons, vermells ... d’infinites tonalitats que es barregen amb el verd de pins i alzines. Altres arbres es van despullant lentament.

   Els camins es teixeixen de catifes de fulles seques que es fan sentir amb el nostre caminar. Apareixen els fruits propis del temps: mores, gerds, saücs, nadius, nous, avellanes ...i en especial els bolets que surten dissimuladament en molts recons dels nostres boscos.

També amb els primers freds sorgeixen les gebrades.