minúscules gotetes,
gust d’esperança.
Amb un dolç somni
en aquell bell paratge
dorm la natura.
L’estel esclata,
celístia vestida
amb llum de plata.
el sol a raig s’escola
a la finestra.
Ni el vent sospira,
i l’au nocturna calla,
i l’au nocturna calla,
ni l’aigua canta.
un bri de raig d’estrella,
llum encantada.
Quan s’il·lumina
aquella nua branca,
les flors hi esclaten.
d’ella, i de les estones
que junts vam viure.
Ja no deixava
el rascle de la guerra
tija ni espiga.
la nau del forn anava
fent giragonses.
De nit la lluna
ben vestida de plata
clara brillava.





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada