POEMA

En mig d’aquella verdor

destacaven les tanques

roges-granes dels rosers

i el blanquinós xaldigueig

de belles margarides

i uns estols ben bigarrats

de flors de tota mena

que jo no coneixia.

HAIKUS

De la sequieta

em ve el remor de l’aigua

que tranquil·liza.

Una mirada

serena i molt tranquil·la

i amb calidesa.

En Cisco estava

prim, ullerat i pàl·lid,

veu afeblida.

 Era ple d'arbres

d’ombres verdes i fresques

un lloc ben plàcid.

S’hi dibuixaven

les tanques de savines

arrenglerades.

TANKES

També es sentia

com trencava el silenci

el cant exòtic

d’una au americana

entremig del fullatge.

Me la mirava,

m’adonava com ella

tota em parlava,

els ulls, les mans, els llavis,

rialla sorneguera.

 L’aigua molt neta

verdors transparentava

d’aquelles molses

ben esfilagarsades,

màgiques i amb misteri.

 
Badoquejava

admiran el paissatge,

m’asserenava

i a oblidar m’ajudava

les antigues ferides.

Ell xarrupava

un gotet de mistela

mentre fumava

amb una vella pipa

que omplia amb picadura.