RECULL D'HAIKUS I TANKES

Era la lluna

que brillava sencera

i platejada.

Regatejaven

les petites bancades

plenes de roses.

Quin bell doll d’aigua

a la font al capvespre

amb raig de lluna.

Les galeries

amb els balcons de fusta

ben plens de testos.

Jo vaig somriure,

una rialla falsa,

per dins plorava.

La llum entrava

guspires platejades,

tot ho encenien.

Besar l’amada

a la llum de la lluna

ben argentada,

arraulits sota el ràfec

de la masia quieta.

En aquell barri

els ràfecs de les cases

gairebé es toquen

i només deixen veure

el cel a molts pedaços.

La seva vida,

sense res d’esperança,

la desventura

quan de temps duraria,

fins quan resistiria.

Aquell paratge,

la lluna es reflectia

damunt de l’aigua,

trèmula i platejada,

il·luminant la fosca.

Les cantonades

amb llumeners i atxes

que eren encesos

feien una nit calda

i molt silenciosa.